Amiga 500 i Amiga 1200 Quins bons records

Sistema Operatiu Amiga V1.3


Un Amiga 500 de l'any 1987

Amiga

Mi primer ordenador fue un Sony MSX2 el qual utilizaba el basic como lenguaje de programación , pero muy pronto y a traves de un amigo conoci el Amiga 500 , me gusto tanto que con mis ahorros fui a comprarme uno, recuerdo que en aquellos años (1987 ) me costo unas 70.000.- pts.
Durante unos años disfrute muchisimo con el , sus juegos, sus utilidades magnificas , sus fantasticas demos con música , sus graficos etc.
Por este motivo y desde mi modestia he decidido poner este post como homenaje a un gran ordenador , el qual junto al Amiga 1200 conservo todavia en buen estado.

Amiga és el nom sota el qual van aparèixer una sèrie d'ordinadors personals de l'empresa Commodore entre la meitat de la dècada dels anys 80 i principis dels 90.

Característiques tècniques
Aquests ordinadors utilitzaven procesadors Motorola i no eren compatibles amb els PC d'IBM. Es van fer molt populars per una sèrie d'avantatges que aquests no presentaven i que situaven els Amiga a anys llum dels seus competidors. Algunes d'aquestes característiques són:

Gran resolució de pantalla i nombre de colors. Mentre que els PC de l'època a dures penes presentaven més de quatre colors en pantalla, els Amiga suportaven paletes de 16, 32, 64 i més colors.
Qualitat de so. Disposaven de fins a quatre canals per a la reproducció d'àudio digital mono (per tant, podien reproduir música en estèreo o fins i tot en so quadrafònic). En una època en què els PCs només podien emetre "bips" per l'altaveu intern, aquests ordinadors podien reproduir música i sons digitalitzats (com ocorre actualment). D'aquesta capacitat per tractar àudio va sorgir, entre d'altres, el "boom" dels fitxers .MOD o composicions realitzades mitjançant trackers, que permetien una qualitat de so molt elevada per a l'època i que van tardar anys en poder ser escoltats en PCs i compatibles.
Sistema operatiu avançat. Mentre que als PCs el sistema operatiu més habitual era l'MS-DOS de Microsoft, que presentava la pantalla en negre per a la inserció d'ordres de text que l'usuari havia de conéixer, als Amiga el Workbench funcionava de forma visual, a l'estil dels actuals Windows o MacOS, cosa que possibilitaven la seua utilització sense gaires coneixements d'informàtica per part de l'usuari.
Aquestes capacitats van fer que el camp on més destacara l'ús dels Amiga fóra en el dels videojocs, donada la seua alta qualitat sobretot gràfica i de so. També destacava per a la composició musical i per al disseny gràfic aficcionat. Diversos seqüenciadors MIDI i programes de dibuix, com el Deluxe Paint (del qual també va eixir una versió per a IBM-PC i compatibles), van ser molt populars. També va tindre aplicacions en el món de la televisió i edició de vídeo.


Amiga 500
El model més popular i conegut va ser l'Amiga 500, ja que era el més senzill i més econòmic. D'altres models, com el 2000 i el 3000, presentaven major capacitat de memòria i processadors més potents, i anaven destinats a un mercat més professional, si bé mai van gaudir de tanta popularitat com el seu germà menut.


Devallada dels Amiga
La manca d'una actualització constant dels models i els problemes de l'empresa van fer que l'Amiga anara perdent la batalla per la conquesta del mercat domèstic. A pesar del seu avantatge inicial respecte als PCs, va anar perdent terreny front a aquests ja que els darrers van anar augmentant i millorant les seues capacitats, primer fins igualar-les a les dels Amiga i després sobrepassant-les. La inexistència de models clònics compatibles impossibilitava una rebaixa dels preus.

A principis dels 90, en un intent de revifar la seua posició en el mercat, va aparéixer un nou model, l'Amiga 1200, més potent i amb major resolució que els anteriors, amb capacitats de Genlock de sèrie (cosa que el va fer popular per a tasques d'edició de vídeo i disseny gràfic aplicat a la TV en cadenes de mida mitjana i petita), i fins i tot era actualitzable a les noves tecnologies multimèdia (com el CD-ROM) que anaven surgint. Al mateix temps també va aparèixer l'Amiga 4000, orientat al mercat professional.


Fallida de Commodore
En pocs anys l'empresa va fer fallida i va ser venuda a un distribuidor majorista d'ordinadors personals dels EUA que no va tornar a posar a la venda cap nou model d'Amiga. Els drets van estar venuts a una empresa de nova creació, Amiga Inc., que va començar el procés de renovació del sistema operatiu dels Amiga clàssics, amb noves especificacions, anomenades zico, que havien de complir les noves màquines i va subcontractar el desenvolupament de nou maquinari i sistema operatiu. Fruit d'això va aparèixer l'AmigaOne de l'empresa Eyetech i posteriorment el MicroA1, ambdos amb microprocessadors PowerPC, disponibles a l'actualitat. Per l'altra banda Hyperion està finalitzant el desenvolupament de la versió 4 de l'AmigaOS, del qual ja fa temps hi ha versions beta totalment estables i usables, i compatible amb l'antiga versió del sistema operatiu.

Paral·lelament al desenvolupament de les noves màquines es va desenvolupar l'AmigaDE (posteriorment AmigaAnywhere), un entorn digital per poder-lo emprar en multitud d'aparells i processadors, des d'ordinadors personals fins a telèfons mòbils, passant per neveres, forns, rentadores, PDAs i tota mena d'aparells de la llar. En l'actualitat la versió 1.5 funciona amb processadors ARM, StrongARM, intel X-Scale, OMAP, PowerPC, MIPS, x86, i les sèries Hitachi SH i sobre sistemes operatius inclosos Linux, windows CE .NET, windows 2000 i windows XP. Està prevista una fusió de l'entorn digital AmigaAnywhere i la futura versió 5.0 de l'AmigaOS.

A més a més els anys en què no hi va haver desenvolupament de nou maquinari va apareixer un altre ordinador actualitzat amb microprocessadors PowerPC G3 i G4, el Pegasos de bplan GmbH, amb un sistema operatiu compatible amb AmigaOS 3.1, el MorphOS (actualment a la versió 1.4.5) i també es distribueix amb LinuxPPC, podent córrer AmigaOS 4.0 en el futur tal i com va confirmar Hyperion amb una nota de premsa.

Hi ha grups d'entusiastes que es dediquen a mantindre pàgines amb informació i a crear i mantindre nou programari per als usuaris que encara hi ha d'aquestes màquina a través d'internet.

Font :http://ca.wikipedia.org/wiki/Amiga

Videos

Publicitat de l'Amiga

Alguns jocs de l'Amiga